Avui hem fet acte de presència a la "professó" de la Mare de Déu del Carme. Ho escric així perquè hi han certs aspectes del català que "me saquen de quisiu" (em treuen de polleguera). Aquesta crítica va dirigida al mossèn/capellà de l'església de Sant Pere del Serrallo que es dirigia als centenars d'assistents d'aquest acte. Respecto el fet que tothom és lliure d'expressar-se com vulgui, però hem sembla força millorable el domini que mostra de la seva llengua. Si més no, és discutible el fet de sentir tants i tants errors en un mateix discurs. Parlar en català és possible i fer-ho correctament (no cal ser perfectes) també ho és.
Tornant al tema que ens pertoca. Aquesta tarda hem realitzat 4 pilars, tots ells força especials. Avui s'han estrenat l'Aleix i en Salva com a pilaners, hem repetit el pilar caminant de Sant Pere, això sí, amb un patiment i una mica d'equilibrisme ha millorar i, sobretot, hem recuperat el "pilar a la barca" després d'un any d'absència.