Andorra i Pedraforca
Sant Magí
Si voleu veure més fotografies feu click aquí.
Us reprodueixo l'email que m'ha arribat d'en David Lobo, casteller de Sant Pere i Sant Pau, arrel dels comentaris despectius i anònims que podreu veure a l'apartat de comentaris d'aquest post. Malgrat les diferències que hi pugui haver entre nosaltres, entre el model casteller de colles grans i petites, entre les diferències conceptuals de SPiSP i Serrallo, hi han punts en comú que ens permeten gaudir plegats del fet casteller. En aquest post no volia escriure res perquè no calen paraules per descriure la química d'aquell dia. Tantmateix, vull reproduir les teves paraules perquè és un discurs raonat, constructiu i respectuós, estiguem d'acord o no.
No em puc creure que hi hagi gent tant miserable com el personatge que ha escrit aquestes coses sobre les colles petites.
Si de debò t'estimes els castells, si més no si, tens alguna idea de castells comprendràs que al Serrallo o a St. Pere i St. Pau li suposa el mateix esforç, fer un castell de 7 i mig que a les dues colles grans un de 9. I crec que les 4 agrupacions celebraran amb entusiasme el castell tot-hi que s'hi portin 1000 punts entre un i l'altre. És més els tarragonins de debò s'alegraran el mateix o inclús més de veure un 5de7 del Serrallo o un 4de7a de Sant Pere i Sant Pau que un 3de9f de les colles grans. Per que saben que l'esforç emprat és el mateix. Les cares d'il•lusió d'un verd desprès del 4de7a era la mateixa que la d'un lila desprès del 3de9f, i així multitud de comparacions i similituds.
Qui fa el que pot no està obligat a més. I m'agradaria que això ho diguessis mostrant el teu nom perquè darrere d'un anònim tothom pot ser molt valent.
Deixant a banda aquest troç del comentari, em dirigia a aquest blog com un casteller de Sant Pere i Sant Pau. En un principi per felicitar a la colla dels Xiquets del Serrallo per la diada de Sant Magí. I també remarcar els moments que vam passar tant amb la canalla durant la diada a l'Antic Ajuntament com durant la processó amb la Polca d'Ours. M'agradaria que això no quedés tan sols amb una flor d'un dia, sinó que aquests moments es repeteixin entre les dues colles i acabin sent un fet del més normal.
Només em queda desitjar-vos que us vagi molt bé el que queda de temporada i que algun dia m'agradaria tornar a veure una pinya formada de verd i blau.
Salut
David Lobo
Tècnic de la Canalla de Sant Pere i Sant Pau
Gratallops (i Pallaresos)
Barranc de Canaletes (Horta de Sant Joan)
El 2 d’agost la canalla, els grans i l’Oscar Cadiach vam anar al riu Canaletes a fer barranquisme, una activitat molt divertida. Abans ens vam reunir a la plaça Imperial Tarraco de Tarragona, per anar a Horta de sant Joan amb furgonetes, i en arribar a Horta ens vam reunir a la plaça del
poble. Quan van arribar tots vam anar fins a una part del bosc on ja no hi podien arribar els vehicles, i tot seguit vam col·locar un plàstic al terra, on ens vam treure la roba i posar-nos els vestits de neoprè. Tot seguit vam caminar per un turó fins arribar al riu. Quan vam arribar ens vam acabar d'ajustar els vestits de neoprè i ens vam tirar per una paret. A l' Ariadna li va agafar fred, l’Alba, la Vane, l’Othamane, l’Arnau, l’Oda, el Toni, l’Oscar i jo ens ho van passar molt bé. La Núria i la Yaiza van passar per un sifó i l’Aleix es va tirar d’un lloc molt alt. La Montse s'havia de tirar d’una baixada alta i tots li dèiem que es tirés, però ella feia: aaaaaaahhhh!!!! calleu!!!!. El Pska gairebé el mateix però sense els crits i molt insegur, quan es va acabar la activitat vam anar a la furgoneta i de camí véiem aquell paisatge tan cremat i desolat (si ja ho diu la gent, la natura és ambigua). En arribar a la furgoneta deixàrem el plàstic sobre el terra i ens vam treure el neoprè. I de la furgoneta vam anar al restaurant a dinar. L’Oscar se’n va anar més d’hora per anar a fer el Montblanc, la muntanya més alta d'Europa.
Adéu fins aviat
Marouane Laabbas
Si voleu veure la resta de fotografies feu click aquí.