Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Menjar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Menjar. Mostrar tots els missatges

Sopar de "luju" / Sopar del 20è aniversari













Són les 2:30 del matí... (una hora més si no afegim el canvi d'hora) sóc dels pocs que ha anat a caseta, i la canalla encara està llevada jugant i corrent esbojarrradament¡¡¡¡








Avui és un dia d'excepcions, de saltar-se certes regles, de passar-s'ho bé, però sobretot, d'arribar tots a casa i dormir profundament amb aquell somriure adormissat que mostra el nostre grau òptim de felicitat assolit (els grans ja m'entendreu).









Però els petits, a la seva manera, també van a dormir contents plens de joia i satisfacció per haver rebut els seus regalets per tots els esforços fets. Per haver rigut amb les seves bromes i salvatjades, com la del Marouane i l'ampolla de vi... ai Marouane Marouane que t'haurem de castigar... jejej








Ja queda menys per Sant Pere...


Ara ja deu fer un mes, estàvem força nerviosos perquè les coses no sortien, ara que hem fet el segon 3 de 7 de la temporada, les coses estan més tranquil·les; que potser no hem fet el començament desitjat? doncs és més que evident que no, però anem fent i, sobretot, gaudim dels bons moments que passem plegats.

Divendres van enllestir un assaig ràpid, molt ràpid, vam posar dosos al 3, vam assajar el 4 i el dos i a les 21:35 ja estàvem llestos, no és habitual, però hi havia un sopar que ens esperava i, tot i que la decisió va sorprendre a tothom, amb la panxa plena vam callar tots.

Sopar per unes 20-25 persones:

"Gaspatxu"

Peixet fregit

Embotit

Conillet a l'andalusa

Fino pels més canalles

Tall de gelat


Avui hem sortit a les 11 del matí del Serrallo direcció a Esplugues de Llobregat. L'aventura ha començat quan el bus ha arribat una hora tard perquè s'havia espatllat i ens han facilitat un nou bus, això sí, de luxe i amb un "GPS sense piles". Sí a les onze ja sabíem que la nostra arribada portava una mica de retràs, només ens calia afegir la desorientació del xofer per Esplugues. La canalla li xisclava des del fons del bus, "a la dreta", a l'esquerra". 20 minuts fent tombs pel poble i finalment, trobàvem el camp de futbol de Can Vidalet... un desastre en tota regla¡

Hem tingut una actuació tranquil·la, amb un 2 de 6 de sortida, un 4 de 6 amb agulla i un 3 de 7 una mica treballat, ningú neix ensenyat i el segon de la rengla (Christian) necessitava un "cop de cap" per mantenir-se ferm. Com que l'agulla és força nova i encara està d'aprenentatge, s'ha trobat que no s'havia com corregir la plegada de genolls del segon, la solució més habitual per una agulla és posar-se de puntetes i treballar amb el cap, apuntalant el segon i dient-te a tu mateix, "com el segon es trenqui, a mi hem trenca". Finalment, en Jordi Blanxart ha agafat el seu segon amb una mà i amb l'altre ha ajudat a l'altre agulla... en un obrir i tancar d'ulls, descarregàvem el castell.
Per enllestir l'actuació, realitzàvem dos pilars de 4 de comiat, uns d'ells amb na Candela, avui mostrant més seguretat que a Manresa. Com que en aquesta vida mai plou a gust de tothom, avui li ha tocat plorar a l'Alba i a la Lucia. Es necessari una bona comunicació entre nosaltres, per exemple, saber demanar disculpes quan en Fernando li engega un cop de colze sense voler a l'Alba, o quan la Lucia no ha entès el perquè no ha pujat en un dels pilars i, com que parlant la gent s'entén, li hem fet comprendre que si ella havia pujat ahir a la festa del Comerç Just, avui li tocava a un altre i que se n'havia d'alegrar per ella i pels altres.

No havia vist mai omplir el bus en una sortida. (si més no, no ho recordava). Des de l'any passat al Poble-Sec que no cedíem gralles, avui érem 5 gralles i tres timbalers, tot un luxe com hem pogut comprovar, i que bé que sonen¡¡¡ jejeje. A un li omple veure que tot i que falten molts dels habituals, o podem arreglar amb noves incorporacions i, fins i tot, recuperant un casteller que feia 15 anys que no venia, gràcies Jesús per venir des de Cornellà. Fins i tot, ens han demant un cop de mà a la pinya de Cerdanyola que ens ho han agraït, quants cop ho hem hagut de demanar naltros? (sobretot als matalassers...) Doncs aquest cop ho hem tornat amb escreixos.

Necessitem un curs de ball de Polca, perque sóm uns negats i la canalla, tot i que en vam ensenyar a les colònies de l'any 2007, no el recorden... molt malament.

Patim, patam, PATUM


Patim per fer castells, per sort no fem patam al terra però si que peta el cel (portem 3 divendres de pluja) i celebrem la Patum al local.

Vam fer les proves del nou 2, i amb la xarxa van funcionar, si algun dia el portem a plaça és veurà un tronc molt lleuger, amb dosos molt petites (9 i 11 anys), amb quarts (de 15 i 18 anys). L'alba ja està preparada per fer d'enxaneta, és va lluir a l'assaig i va mostrar bones maneres, exceptuant la baixada, que anava massa embalada, com sempre.
El super menú del mes (apte per als nens i nenes de més de metre i mig)


- Patates emmascarades amb cansalada.
- Porc Senglar.
- Postres (natilles amb galeta maria)
- Barreja (moscatell i anís)
Com podreu veure a les fotos, ens trobem tres infiltrats, el de la dreta és un "nou canalla", ens hem quedat sense un lateral per una llarga temporada i li hem de donar de menjar... com els bebès. Els dos infiltrats de l'esquerra tenen el cor baieta i, el més petit, l'Ivan diu que no farà castells fins que no faci 5 anys i, a veure si esbrineu a quina colla anirà? o porta escrit al front, "sóc de la Jove, a mi no m'enredeu".

La darrera foto (inferior dreta) ens mostra la nova passarel·la de models que s'han montat els més petits. No ens enganyem, per molt que naltros creguem que els matalassos són per protegir-nos d'una possible caiguda, ja els hi hem donat noves utilitats i la passarel·la, el ring de "pressing catch", el sofà, la porteria de futbol, són una bona mostra de la gran inversió que vam fer l'any passat.

Per avui s'havia programat una sortida amb la canalla, finalment, ens hem quedat sense passeig amb golondrina, sense pizzes, sense jocs, sense festa del comerç just, sense pilars per tothom. Que hi farem, un altre dia serà.

Calçotada


El dissabte 15 de març vam realitzar la calçotada de la colla a la parcel·la dels Herrera. Devíem ser unes 50 persones entre castellers i canalla. Ja ho diuen les males llengües, potser no farem mai grans castells, però de preparar bon menjar i bon beure la saben llarga aquests del Serrallo, sobretot quan es compleix allò de 1 treballa i la resta... jo també era dels que mirava.

Dels 700 calçots i de la carn no en quedà ni rastre. D'alguns castellers crec que tampoc ja que es van deixar les celles fent unes patates una mica ennegrides, deixem-ho així.












Copyright 2009 La canalla dels Xiquets del Serrallo. All rights reserved.
Free WPThemes presented by Leather luggage, Las Vegas Travel coded by EZwpthemes.
Bloggerized by Miss Dothy