Vam estar dos mesos sentint al David Miranda dient des de fora del castell, Cristineta, maca, mira endavant, busca l'Arnau... i la Cristineta li deia el seu nom des de dalt del castell i li llençava petonets.
El seu gran dia va arribar per Sant Magí, amb 3 anyets recent fets feia el seu primer pilar caminant, el papa, en Baldo Osorio, feia de baix, el seu tiet, en Miquel Àngel Alabart, feia de segon i l'Àlex estava just per sota seu fent de dosos. Amb molt d'esforç i justets de forces el pilar va arribar a bon port.
Tots esperàvem amb impaciència l'arribada de la gran festa, Santa Tecla (TV3 SANTA TECLA EL 23¡), per veure el fruit de tot aquest esforç que fèiem cada dijous, sempre progressant, sempre mirant endavant, amb la convicció que arribaríem sobrats.
I així va ser, la Crisitina anava saludant a tothom, anava llençant petonets a tort i a dret, mirava els balcons, feia un mig gir i la mama, xisclava, Cristina¡¡¡¡¡¡¡ Cristina¡¡¡¡¡ i ella seguia tant feliç...
Gràcies a la Crisitina, a tota la colla i a la generosa propina que l'alcalde li va donar; doncs ens vam pagar unes pizzes per celebrar la festa. Potser no va ser la Santa Tecla somniada per tots, però enguany vam poder gaudir tranquil·lament d'un pilar lent, però 100% segur.
Entrades
