Convivències amb Mallorca

A finals de juliol, els amics mallorquins van fer una excursió de cap de setmana a Tarragona, malauradament, era el cap de setmana més carregat d'actuacions que em tingut aquest any i no vam poder estar tot el temps possible amb elles... i ells també¡¡¡¡ jejeje

Tot i això, és pot veure que la nit que vam passar junts va ser molt intensa i mogudeta¡¡¡ qui ho havia de dir que entre Serrallo i Mallorca i hagués tanta química¡

Platja i focs artificials

Doncs això, al mes de juliol uns quants canalles que feien de "vigilantes de la playa" vam anar a banyar-nos al Miracle i veure els focs artificials.

Au, això és tot, amb les fotos queda demostrat lo de una imatge val més que mil paraules.

El terme mig no existeix

Dimarts de la setmana passada vam fer el que tots coneixem com un mal assaig, poca gent, molt de xibarri i, en general, poc interès.

Vam sortir de l'assaig amb cara de pocs amics, l'Isaac em va possar a fer a l'agulla d'una prova de 4 amb agulla, i pq ho va fer? "tu que fas cara de cabrejat doncs a treballar" i mon germà i el cap de colla rientse de mi...

Aquesta setmana ha començat força bé, un bon assaig de dimarts, com si fos un de divendres, amb proves serioses de 3d7 i 4d7, 5d6 un dos que comença a estar madur per possar-li un pis més, amb nous segons (Salva "peluqueru", terços "Carme" o més coneguda com "Sara Roca") i quarts (amb l'Eva Manzanera, ahir va sortir de l'assaig feta pols pq no hi havia pausa per ella...). LA COSA RUTLLA. Espero veure aquest dijous com va la "sortida" i la prova de foc per Sant Joan, aquest diumenge, amb els Nens del Vendrell a... un poble del penedès.

Els crios, els canalles aquests que tenim com a castellers (jejeje), estan en forma, però en forma en forma, només s'ha de veure la progressió que han fet en aquests messos i el resultat es al·lucinant. Quan volen són uns cohets i quan no es concentren són uns salvatges incontrolats que podrien caure, a vegades tempten massa a la sort, sobretot quan només hi ha un pis i es despreocupen del risc que existeix, a més pisos, més seriositat i menys trastades de canalla. La veritat és que enguany els únics accidents que hem patit han estat a terra, amb rascades contra el terra jugant a pilota o corrent com a bojos pel gimnàs. Ja ho te això la canalla.

Com podreu veure en aquestes fotos de dimarts de la setmana passada, erem molt justos per fer castells... pel que fa a la primera foto, us presento a la treapella de l'Alba Moreno, tot un trasto.

Va de coles

Enguany hem repetit el taller "Els Castells fan escola" i la veritat és que les visites-xerrades al CEIP Miracle, Campclar i Serrallo han estat força entretingudes, és a dir, que la canalla ens fa riure sense parar com si fos el programa de televisió "No em ratllis". No hi ha res millor com la imaginació d'un nen per passar-s'ho de conya durant dos horetes.

El taller de castells que realitzem sol durar una hora, primerament, fem una xerrada teòrica a l'aula de la canalla (1er i 2on d'EGB), les gralles entren a l'aula tocant una cançó de les de sempre (quina? no ho sé) que fa que la canalla alucini i es tapi les orelles per la força de les gralles i el timbal (fins i tot els veïns ens senten... i es queixen diàriament) un cop s'acaba la cançó doncs els comencem a "interrogar" sobre que és això que han sentit, alguns coneixen el nom de l'instrument d'altres ni això.

Així que anem per feina, si ells ho saben doncs que ens ho expliquin, si no es així, ho expliquem naltros d'una forma clara i entenedora, que de teatre ens sabem un "ratu". A continuació els demanem si ja saben qui som, novament, frustració general, ni cristo coneix al Serrallo i on està aquest barri, a la jove sí... sempre hi ha el nen de la jove que va sobrat en castells (jejeje).... doncs aquest és el noi que li posarem la camisa (blava, és clar) la faixa i el mocador. La veritat es que es sorprenen quan els hi expliquem les múltiples utilitats d'una faixa i d'un mocador... es un bon moment per riure i pq ells parlin, que lo de treure's els mocs amb el mocador segur que ho diuen, també poden dir coses com que el papa se'ls treu amb el dit i coses pitjors. TOT UN ESPECTACLE¡

A continuació els passem un vídeo de 10 minuts que explica tot el que cal saber de castells. Aquest any n'hem fet un de nou amb el Manotes com a protagonista i narrador, jo plorava de riure amb la peli, quina imaginació i quina anada d'olla més original¡¡¡

Per l'any que ve canviarem la música i tornarem a possar la tranquil·litat que ofereix Yann Tiersen (Amélie), enguany ha sonat Metallica i això a estat una bogeria, els crios s'han desmadrat i no es desconcentraven amb facilitat. De els petits errors també se n'aprèn.

Un cop finalitzat la part teòrica, baixem al pati de l'escola i els hi fem fer paret, és a dir, que pugin a sobre nostre, la veritat es que els hi encanta, alguns pugen com a coets, d'altres van al seu ritme, d'altres no van "aprobar" psicomotricitat, d'altres tenen uns quilets de més, però exceptuant casos excepcionals (també hem fet que es sentin integrats en la col·lectivitat tot i els impediments físics existents per minusvalía). A continuació, fem un 3d2 és a dir, que fem que els petits pugin a sobre dels més grans de la classe, que s'agafin i que la resta de la classe arrodoneixi la pinya. Els hi encanta aferrar-se i apretar fort cap endintre.

Finalment, després de 2 hores de taller (2 grups) finalitzem l'activitat acomiadant-los amb una altra cançoneta i... marxen tot en fila cap a classe. Normalment, sempre hi ha algun nen que vol fer castells, aleshores decidim acompanyar-lo fins la sortida del cole i, aleshores, es quan la mare ens diu: I UN BE NEGRE AMB POTES ROSES¡ que mon fill no fa castells, que és molt perillós, bla, bla, bla... és a dir, almenys a aquesta cançó tots coneixem el seu títol: DESCONEIXEMENT + POR = Un casteller de menys.

Quan fem el taller de castells sempre hi ha l'esperança de trobar un nen que vulgui fer castells, però sabem que és difícil que aquesta activitat ens doni fruits, això sí, d'aquesta manera difonem el fet casteller i, potser, dintre de 10 anys, quan vagin a plaça a veure un castell, recordaran aquell dia on uns joves amb camisa blau marí els hi van fer passar una tarda molt entretinguda, divertida i amena. Qui sap, potser aleshores decidiran ser dels Xiquets del Serrallo, potser aleshores veurem com les moltes llavors que em plantat al llarg del temps s'han convertit en un nou arbre.

en comunió amb el Poble-Sec

El diumenge 20 de maig vam fer una sortida al barri del Poble-Sec de Barcelona. Vam descarregar el 4d6 (amb Maurici de terç), el 2d6 (aquest cop amb dosos, es a dir, una nova prova per posar-li un piset més) i un 3d7 (dels pesats, amb Nico, Antonio i Laura de quarts...) i un pilar de 4 de comiat amb l'Arnau Borràs a dalt de tot (torna a agafar la forma de l'any passat).

Vam ser la canalla justa per poder fer castells, l'Àlex es posà malalt i no va poder venir, l'Arnau i l'Albeta una mica més i no arriben... i la Yaiza de comunió¡¡¡¡

Això sí, tot va anar com tocava i després d'un bon pica-pica vam tornar cap a casa. Ara, la sorpresa de l'endemà va ser trobar-me una foto amb un pilaret fet a la comunió de la Yaiza. De tant en tant tenim aquests petits detalls.

Sant Jordi 2007

Sant Jordi va començar, com és tradicional, amb la venda de roses a la Rambla Nova. D'aquest gran dia podem dir que la Natalia va fer mèrits suficients per guanyarse... una rosa. Us explico, la Nata s'ho va prendre moooolt seriosament lo de vendre roses (veig que li agrada més que l'escola) i va fer més feina del que se li demanava... venia roses a dojo i no parava¡¡¡¡ (i us preguntareu, però si hi havia classe¡¡¡ com es això que la Natàlia venia roses??? doncs pq està expulsada¡¡¡¡¡ que hi farem xiqueta...)

Tot seguit teniu la crònica de la diada extreta del Webcasteller i si cliqueu aquí podreu veure el video del 3d7, seguidament, vam fer un 4d7 (el primer de l'any), un 2d6 (el tercer d'enguany) i vam acomiadar aquest fenomenal Sant Jordi amb un vano de 5.

Els protagonistes però d’aquest Sant Jordi 2007 han estat els Xiquets del Serrallo, qui no brindaven tal actuació en aquesta data des de 1998. Els del barri pescador han obert la plaça amb el tres de set, castell que no ha suposat cap problema pels blaus i que ha suposat el tercer de la temporada, doncs ja l’havien aixecat en les dues darreres actuacions. En la segona ronda, la sorpresa: el quatre de set. Els dirigits per Issac Herrera han descarregat aquesta construcció sense masses problemes i ho han arrodonit amb el dos de sis. El seu cap de colla titllava de “fenomenal” la diada, estava molt agraït a la seva colla i deixava entreveure l’objectiu de final de temporada pels del Serrallo: el dos de set.

Xiquetes i xiquets, sense les vostres suors i llàgrimes tot aquest petit somni no hagués estat possible¡¡¡

Un milió de gràcies¡¡¡ (gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies,gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies...)

Gràcia i Poble Nou

Amb aquestes fotos ho diem tot... canalla, quan voleu, sou collonuts¡¡¡ enhorabona