Com aiguar els castells.

Som el país de la sequera permanent, ens manca l'aigua i també ens manquen les idees. Mai ha plogut a gust de tothom i ahir no fou una excepció, insuficient per uns, d'agrair per uns altres i, pels Xiquets del Serrallo, va ploure en el moment més inoportú.

Volíem començar l'any amb bon peu i plantar un 3 de 7. Volíem deixar fixat un tronc i una pinya per a la primera sortida, però del voler al poder hi ha massa distància i, malauradament, només estem preparats per portar a plaça castells de 6.

No tot és degut a causes alienes, també trobem mancances pròpies salvables a curt termini, però que requereixen de més hores assaig. En tindrem prou amb 3 assajos fins Sant Jordi? Aquesta és la qüestió. Espero i desitjo que així sigui.

Dissabte 4 d'abril vam arranjar el local i vam finalitzar els dosos metàl·lics, ara només cal un voluntari que s'animi a fer-li una camisa i un pantaló a mida. Cosir és molt laboriós i l'alternativa més "senzilla" podria ser el belcro. A veure qui s'anima a finalitzar aquesta obra mestra d'enginyeria yanki i catalana. Disseny de Tim Corman, material aportat pel Raül, soldat pel Mamert i embolicat amb espuma per... qui ha estat?.

Setmana Santa

Diuen que la setmana santa és avorrida... doncs és mentida. Si vas a sopar unes pizzes amb en Fran mentre la veus de fons, et trobes en miquelet per casualitat i esperes que passi tota la gent de la teva colla, la veritat és que es fa molt entretinguda.

A la una de la nit veiem passar a l'Arnau Borràs, el cridàvem pel seu nom però estava a la lluna de València, no li vaig poder fer la foto per que estava d'esquena. Contràriament a l'Arnau, vaig trobar-me les dosos fent penitència amb la Soledat, desfilant com si fossin models i aquestes si que es van deixar retratar.

Calçotada

El dissabte 15 de març vam realitzar la calçotada de la colla a la parcel·la dels Herrera. Devíem ser unes 50 persones entre castellers i canalla. Ja ho diuen les males llengües, potser no farem mai grans castells, però de preparar bon menjar i bon beure la saben llarga aquests del Serrallo, sobretot quan es compleix allò de 1 treballa i la resta... jo també era dels que mirava.

Dels 700 calçots i de la carn no en quedà ni rastre. D'alguns castellers crec que tampoc ja que es van deixar les celles fent unes patates una mica ennegrides, deixem-ho així.

Tallers, assajos i bàsquet

Fa tres setmanes que estem fent el taller de castells al Col·legi dels Àngels de Torreforta. En Víctor Pomerol, director del centre i casteller de la colla ens ho ha posat fàcil per fer el nostre primer fitxatge, perquè no hi ha res millor que anar al lloc sabent a qui hem de pescar.

Som conscients que aquests tallers són una eina de divulgació del fet casteller, però el nostre repte més immediat és fer nova canalla i, per ara, ja tenim una nova castellera, es diu Candela i quan la veus pujar amb només dos assajos a l'esquena et quedes amb un pam de nas.

Aquest darrer divendres vaig col·laborar a l'assaig de canalla, és va treballar a un bon ritme i amb una bona implicació per part de la canalla. La consigna és clara, primer la feina, després l'esbarjo.

També s'ha de dir que quan al David li toquen els nassos ell fot dos crits i, au, tot arreglat, com si fos un mestre d'escola, s'implica a consciència, mostra un gran afecte pels seus nens, se'ls estima amb bogeria, però ningú li pren el pèl.

Pel que fa a la Vanessa la castellera, com diu ella, hem tornat a la rutina habitual, arriba amb retard, però lo seu és arribar i moldre, és la versió bona d'en Ronalpinhos, fa quatre aletes ben fetes i a jugar.

Tinc un problema, em comprometo a portar-la a casa i quan vaig a sortir per la porta sempre em trobo algú que em diu: no et deixes a la Vane? i jo, em giro i dic, ostia la vane¡¡¡ A veure qui la treu de la seva festa i la puja al cotxe... per sort un cop asseguda al Twingo, ella s'adorm en dos minuts i s'oblida de tot el trajecte fins a Torredembarra.

Finalment, aquest cap de setmana hem participat al 4t torneig de bàsquet organitzat pels Xiquets de Tarragona. Crec que ens hem convertit en una nova colla pessigolla, burxant als matalassers, fent emprenyar als Sala i no hem parat fins que li han passat la pilota a la jugadora infiltrada amb pantalons texans i ens han donat el premi a la millor afició.

L'Alba, la Yaiza, en Miquel i els tres petits Mallolets han estat els nostres petits supporters, els he vist riure, però també he vist la llàgrimeta d'en Miquel Ortiz quan un ex-cap de colla matalasser feia volar pels aires en Jordi "Villacampa" Ortiz o, també, quan l'Alba Moreno és volia quedar amb el premi a la millor afició i li dèiem que això no podia ser, que era de tota la colla i per tota la Colla dels Xiquets del Serrallo.

A poc a poc i bona lletra

Després d'alguns mesos de vacances, la canalla ha tornat als assajos del divendres. Ja fa uns dies que estan assajant (com poden) però aquest divendres he vist com els premien l'accelerador i posàvem la primera marxa.

Vaig fer tres incursions al "gimnàs" per veure els múltiples pilars que feien a la pared, alguns anaven bé a la primera, d'altres costaven més de fer-se.

Les vacances són repòs i oblit per la nostra canalla, fins al punt que tots se'n recorden de pujar (més o menys), però la seguretat, la confiança, la rapidesa, la finura (si es que n'hem tingut algun cop...) són aquells petits detalls a millorar.

Bé, pel que fa a la resta de la colla, encara no assagem però tenim una barra increïble, devíem de ser uns 30 adults petant la xerrada, veient el partit de bàsquet per la tele, menjant pastís i bevent el nostre quintet.
Pd: de les tetilles gallegues no ha quedat ni rastre.

Els Xiquets del Serrallo enceten el 20 aniversari amb PREMI!

La Colla Xiquets del Serrallo de Tarragona celebra enguany el vintè aniversari i no ha pogut començar de la millor manera. El primer acte commemoratiu va obtenir un premi. El passat dissabte 2 de febrer, la colla va participar a la plaça del Rei a la baixada del pajaritu, dins del programa de Carnestoltes, i va obtenir el premi al carretó més original. El guardó va consistir en dos formatges de tetilla gallega.

L’andròmina creada representa un pilar caminant de quatre persones, tres ninots i una persona humana com a baix. Dos membres de la colla, en Miquel Àngel Magan i en Marc Ferré (Vibri), van muntar el carretó per la Baixada de la Peixateria, i a banda i banda companys castellers simulaven amb les seves faixes el tradicional passadís que s’organitza a la baixada dels pilars caminants de la Mercè.

Durant el 2008, els Xiquets del Serrallo continuaran celebrant el seu vintè aniversari amb tot tipus de celebracions, sense oblidar el bon humor i el bon ambient que caracteritzen la colla.

Cordialment,
Xavier Bailach
Cap de premsa Colla Xiquets del Serrallo de Tarragona

Estimats Reis Mags...

Som 25 xiquets i xiquetes del Serrallo que avui esperàvem la vostra arribada amb molta il·lusió, estem contents per tots els regals que ens heu portat i esperem que l'any vinent torneu a venir des de l'Orient amb aquell carruatge amb motor que us deixa a la porta del nostre local al carrer Nou de Santa Tecla.