Ara ja deu fer un mes, estàvem força nerviosos perquè les coses no sortien, ara que hem fet el segon 3 de 7 de la temporada, les coses estan més tranquil·les; que potser no hem fet el començament desitjat? doncs és més que evident que no, però anem fent i, sobretot, gaudim dels bons moments que passem plegats.
Divendres van enllestir un assaig ràpid, molt ràpid, vam posar dosos al 3, vam assajar el 4 i el dos i a les 21:35 ja estàvem llestos, no és habitual, però hi havia un sopar que ens esperava i, tot i que la decisió va sorprendre a tothom, amb la panxa plena vam callar tots.
Sopar per unes 20-25 persones:
"Gaspatxu"
Peixet fregit
Embotit
Conillet a l'andalusa
Fino pels més canalles
Tall de gelat
Avui hem sortit a les 11 del matí del Serrallo direcció a Esplugues de Llobregat. L'aventura ha començat quan el bus ha arribat una hora tard perquè s'havia espatllat i ens han facilitat un nou bus, això sí, de luxe i amb un "GPS sense piles". Sí a les onze ja sabíem que la nostra arribada portava una mica de retràs, només ens calia afegir la desorientació del xofer per Esplugues. La canalla li xisclava des del fons del bus, "a la dreta", a l'esquerra". 20 minuts fent tombs pel poble i finalment, trobàvem el camp de futbol de Can Vidalet... un desastre en tota regla¡
Hem tingut una actuació tranquil·la, amb un 2 de 6 de sortida, un 4 de 6 amb agulla i un 3 de 7 una mica treballat, ningú neix ensenyat i el segon de la rengla (Christian) necessitava un "cop de cap" per mantenir-se ferm. Com que l'agulla és força nova i encara està d'aprenentatge, s'ha trobat que no s'havia com corregir la plegada de genolls del segon, la solució més habitual per una agulla és posar-se de puntetes i treballar amb el cap, apuntalant el segon i dient-te a tu mateix, "com el segon es trenqui, a mi hem trenca". Finalment, en Jordi Blanxart ha agafat el seu segon amb una mà i amb l'altre ha ajudat a l'altre agulla... en un obrir i tancar d'ulls, descarregàvem el castell.
Per enllestir l'actuació, realitzàvem dos pilars de 4 de comiat, uns d'ells amb na Candela, avui mostrant més seguretat que a Manresa. Com que en aquesta vida mai plou a gust de tothom, avui li ha tocat plorar a l'Alba i a la Lucia. Es necessari una bona comunicació entre nosaltres, per exemple, saber demanar disculpes quan en Fernando li engega un cop de colze sense voler a l'Alba, o quan la Lucia no ha entès el perquè no ha pujat en un dels pilars i, com que parlant la gent s'entén, li hem fet comprendre que si ella havia pujat ahir a la festa del Comerç Just, avui li tocava a un altre i que se n'havia d'alegrar per ella i pels altres.
No havia vist mai omplir el bus en una sortida. (si més no, no ho recordava). Des de l'any passat al Poble-Sec que no cedíem gralles, avui érem 5 gralles i tres timbalers, tot un luxe com hem pogut comprovar, i que bé que sonen¡¡¡ jejeje. A un li omple veure que tot i que falten molts dels habituals, o podem arreglar amb noves incorporacions i, fins i tot, recuperant un casteller que feia 15 anys que no venia, gràcies Jesús per venir des de Cornellà. Fins i tot, ens han demant un cop de mà a la pinya de Cerdanyola que ens ho han agraït, quants cop ho hem hagut de demanar naltros? (sobretot als matalassers...) Doncs aquest cop ho hem tornat amb escreixos.
Necessitem un curs de ball de Polca, perque sóm uns negats i la canalla, tot i que en vam ensenyar a les colònies de l'any 2007, no el recorden... molt malament.
Entrades
