De vacances

S'ha acabat la temporada, l'Alba, Vanessa, Arnau, Roger, Lucia, Cristina, Fran, Baldito, Yaiza, Lamia, Mar, Natalia, Marouane, Alejandro, Fernando, Gemma i la nova generació de petitets ja fa dies que han tornat a la rutina del cole (i guarderia), en definitiva, a ser els trapelles de sempre.

Després de tota una temporada d'amistat ara es troben a faltar, alguns es veuen força sovint, d'altres, com la Gemma, no ho poden fer tant sovint com voldrien per que han marxat a viure a fora, concretament, a Tàrrega. (si li voleu escriure un email feu-ho a gemma_xiquetsdelserrallo@hotmail.com)

Així que, a l'espera d'una activitat abans de Nadal acomiadem aquesta temporada, on hem consolidat un bon pom de dalt, hem fet petits grallers i timbalers i, sobretot, hem fet que existís un bon ambient entre elles i ells. El 2008 començarem un mes abans, concretament, el cap de colla te previst començar durant el mes de gener, qui sap, potser el dia de reis tornem a la feina, així que esperem que l'esforç iniciat el 1988 ens doni nous fruits pel nostre vintè aniversari.

Colònies a Rocallaura

Enguany, vam marxar tot el pont de Tots Sants (4 dies i 3 nits) a Rocallaura un poblet de l'Urgell molt tranquil i agradable. Tot i el fred intens que feia a la nit, vam tenir molta sort del bon temps que feia i cap pluja, ni vent, ni imprevistos ens van fer patir més del compte, crec que amb la canalla ja en tenim prou... jejeje

Sol ser força habitual que durant les nostres colònies, aquests petits canalles ens la juguin el primer dia, es barallen entre ells i, sobretot, no volen dormir, però un cop allitats van caient com a mosques, primer el Fran, seguit d'en Baldito i després les noves supernenes (Mar, Vanessa i Yaiza) increpades per l'Alba, que no les volia deixar dormir... finalment, els 5 grans també queien adormits i aquí s'acabava la primera i única nit de batalla.

Això sí, jo em quedo amb dos moments realment increïbles. El primer de tots, va ser durant la primera excursió, ens vam perdre i havíem de baixar una muntanya per tornar a la casa de colònies, els més grans van ajudar en tot moment als més petits a baixar, per molt divertida que fos la baixada van prioritzar els seus companys demostrant que tot i que el primer dia no s'avenien de cap manera, el segon dia van saber polir les aspereses d'aquesta relació fent pinya i ajudant-se entre ells, em va sorprendre gratament.

El segon gran moment es va produir l'últim dia, els "monitors" no ens vam despertar i ells van venir a despertar-nos, potser d'una forma brusca però ens van treure del llit i ens vam trobar que havien parat la taula de l'esmorzar tot sols, això sí que és al·lucinant, sempre insistint per fer les coses ben fetes i l'últim dia ja no calia dir res, ells són capaços de tot, i aquest cop m'han demostrat que, com a nens que són, senzillament, són genials¡

Durant aquests 4 dies, hem fet excursions, jocs de nit, gimcana, banyar-nos a la piscina, polseres, imants de fang, panellets... hem fet de tot menys jugar a futbol i a la Play Station, tot un èxit avui en dia¡

http://picasaweb.google.es/xiquetsdelserrallo/Colonies2007

Dames i Vells

Tinc una pregunta per vostè: si les autoritats tenen tant de poder, com s'enten que encara demanem un local adhient per fer castells?

Doncs com podeu veure, en aquestes fotogràfies, descubrim un Palamós (Paleimous) en la seva faceta d'autoritat. En Palamós va patir per poder venir a fer castells, feina en hores d'assaig, està lligat a Dames i Vells... però no es va perdre l'actuació de Santa Tecla i de la Mercè, fins i tot ens va fer una visita (protocolaria, és clar...) durant la llarga processó, on el vam rebre amb un eeeeeeeeeeeeEEEEEEEEEEEEH¡¡¡

Cristineta

Vam estar dos mesos sentint al David Miranda dient des de fora del castell, Cristineta, maca, mira endavant, busca l'Arnau... i la Cristineta li deia el seu nom des de dalt del castell i li llençava petonets.

El seu gran dia va arribar per Sant Magí, amb 3 anyets recent fets feia el seu primer pilar caminant, el papa, en Baldo Osorio, feia de baix, el seu tiet, en Miquel Àngel Alabart, feia de segon i l'Àlex estava just per sota seu fent de dosos. Amb molt d'esforç i justets de forces el pilar va arribar a bon port.

Tots esperàvem amb impaciència l'arribada de la gran festa, Santa Tecla (TV3 SANTA TECLA EL 23¡), per veure el fruit de tot aquest esforç que fèiem cada dijous, sempre progressant, sempre mirant endavant, amb la convicció que arribaríem sobrats.

I així va ser, la Crisitina anava saludant a tothom, anava llençant petonets a tort i a dret, mirava els balcons, feia un mig gir i la mama, xisclava, Cristina¡¡¡¡¡¡¡ Cristina¡¡¡¡¡ i ella seguia tant feliç...

Gràcies a la Crisitina, a tota la colla i a la generosa propina que l'alcalde li va donar; doncs ens vam pagar unes pizzes per celebrar la festa. Potser no va ser la Santa Tecla somniada per tots, però enguany vam poder gaudir tranquil·lament d'un pilar lent, però 100% segur.

Convivències amb Mallorca

A finals de juliol, els amics mallorquins van fer una excursió de cap de setmana a Tarragona, malauradament, era el cap de setmana més carregat d'actuacions que em tingut aquest any i no vam poder estar tot el temps possible amb elles... i ells també¡¡¡¡ jejeje

Tot i això, és pot veure que la nit que vam passar junts va ser molt intensa i mogudeta¡¡¡ qui ho havia de dir que entre Serrallo i Mallorca i hagués tanta química¡

Platja i focs artificials

Doncs això, al mes de juliol uns quants canalles que feien de "vigilantes de la playa" vam anar a banyar-nos al Miracle i veure els focs artificials.

Au, això és tot, amb les fotos queda demostrat lo de una imatge val més que mil paraules.

El terme mig no existeix

Dimarts de la setmana passada vam fer el que tots coneixem com un mal assaig, poca gent, molt de xibarri i, en general, poc interès.

Vam sortir de l'assaig amb cara de pocs amics, l'Isaac em va possar a fer a l'agulla d'una prova de 4 amb agulla, i pq ho va fer? "tu que fas cara de cabrejat doncs a treballar" i mon germà i el cap de colla rientse de mi...

Aquesta setmana ha començat força bé, un bon assaig de dimarts, com si fos un de divendres, amb proves serioses de 3d7 i 4d7, 5d6 un dos que comença a estar madur per possar-li un pis més, amb nous segons (Salva "peluqueru", terços "Carme" o més coneguda com "Sara Roca") i quarts (amb l'Eva Manzanera, ahir va sortir de l'assaig feta pols pq no hi havia pausa per ella...). LA COSA RUTLLA. Espero veure aquest dijous com va la "sortida" i la prova de foc per Sant Joan, aquest diumenge, amb els Nens del Vendrell a... un poble del penedès.

Els crios, els canalles aquests que tenim com a castellers (jejeje), estan en forma, però en forma en forma, només s'ha de veure la progressió que han fet en aquests messos i el resultat es al·lucinant. Quan volen són uns cohets i quan no es concentren són uns salvatges incontrolats que podrien caure, a vegades tempten massa a la sort, sobretot quan només hi ha un pis i es despreocupen del risc que existeix, a més pisos, més seriositat i menys trastades de canalla. La veritat és que enguany els únics accidents que hem patit han estat a terra, amb rascades contra el terra jugant a pilota o corrent com a bojos pel gimnàs. Ja ho te això la canalla.

Com podreu veure en aquestes fotos de dimarts de la setmana passada, erem molt justos per fer castells... pel que fa a la primera foto, us presento a la treapella de l'Alba Moreno, tot un trasto.