Fa tres setmanes que estem fent el taller de castells al Col·legi dels Àngels de Torreforta. En Víctor Pomerol, director del centre i casteller de la colla ens ho ha posat fàcil per fer el nostre primer fitxatge, perquè no hi ha res millor que anar al lloc sabent a qui hem de pescar.
Som conscients que aquests tallers són una eina de divulgació del fet casteller, però el nostre repte més immediat és fer nova canalla i, per ara, ja tenim una nova castellera, es diu Candela i quan la veus pujar amb només dos assajos a l'esquena et quedes amb un pam de nas.
Aquest darrer divendres vaig col·laborar a l'assaig de canalla, és va treballar a un bon ritme i amb una bona implicació per part de la canalla. La consigna és clara, primer la feina, després l'esbarjo.
També s'ha de dir que quan al David li toquen els nassos ell fot dos crits i, au, tot arreglat, com si fos un mestre d'escola, s'implica a consciència, mostra un gran afecte pels seus nens, se'ls estima amb bogeria, però ningú li pren el pèl.
Pel que fa a la Vanessa la castellera, com diu ella, hem tornat a la rutina habitual, arriba amb retard, però lo seu és arribar i moldre, és la versió bona d'en Ronalpinhos, fa quatre aletes ben fetes i a jugar.
Tinc un problema, em comprometo a portar-la a casa i quan vaig a sortir per la porta sempre em trobo algú que em diu: no et deixes a la Vane? i jo, em giro i dic, ostia la vane¡¡¡ A veure qui la treu de la seva festa i la puja al cotxe... per sort un cop asseguda al Twingo, ella s'adorm en dos minuts i s'oblida de tot el trajecte fins a Torredembarra.
Finalment, aquest cap de setmana hem participat al 4t torneig de bàsquet organitzat pels Xiquets de Tarragona. Crec que ens hem convertit en una nova colla pessigolla, burxant als matalassers, fent emprenyar als Sala i no hem parat fins que li han passat la pilota a la jugadora infiltrada amb pantalons texans i ens han donat el premi a la millor afició.
L'Alba, la Yaiza, en Miquel i els tres petits Mallolets han estat els nostres petits supporters, els he vist riure, però també he vist la llàgrimeta d'en Miquel Ortiz quan un ex-cap de colla matalasser feia volar pels aires en Jordi "Villacampa" Ortiz o, també, quan l'Alba Moreno és volia quedar amb el premi a la millor afició i li dèiem que això no podia ser, que era de tota la colla i per tota la Colla dels Xiquets del Serrallo.
Diuen que la setmana santa és avorrida... doncs és mentida. Si vas a sopar unes pizzes amb en Fran mentre la veus de fons, et trobes en miquelet per casualitat i esperes que passi tota la gent de la teva colla, la veritat és que es fa molt entretinguda.
Entrades
