Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Pere. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Pere. Mostrar tots els missatges

Cartell Sant Pere 2011




Sant Pere 2009 (segona part)


Arribo justet de temps a l'actuació, entro a plaça i anem per feina amb el 3 de 7. En segona ronda plantem un treballat i aplaudit 4 de 7, un bon xurro si ho comparem amb el de Sant Joan però ben defensat fins al final, per tant, podem concloure que en aquest castell hem vist una bona dosi d'esforç i sacrifici. Finalment, descarreguem el 4 de 6 amb agulla i el pilar de 5, tots ells sense més complicació.

Aquest cop no vull comentar més coses de l'actuació ni de la canalla, crec que han estat correctes en tot moment i gràcies al treball col·lectiu hem assolit aquests castells. Ara hem de fer front a nous reptes, que no vol dir nous castells, sinó el fet d'haver de cercar nous poms de dalt fruït de la necessitat. NECESSITEM DOSOS AMB URGÈNCIA.

















Si voleu veure més fotografies feu click aquí i aquí.




AMOR PARTICULAR


El meu resum particular de Sant Joan i, sobretot, de Sant Pere:














Com t’ho podria dir perquè em fos senzill, i et fos veritat, que sovint em sé tan a prop teu, si canto, que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes, i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho, que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.












Que junts hem caminat, en la joia junts, en la pena junts, i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc. Per tot això i coses que t’amago em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.












T’estimo, sí, potser amb timidesa, potser sense saber-ne. T’estimo, i et sóc gelós i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa; t’estimo, i em sé feliç quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...


























Que passaran els anys, i vindrà l’adéu, com així ha de ser, i em pregunto si trobaré el gest correcte, i sabré acostumar-me a la teva absència, però tot això serà una altra història, ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.













T’estimo, sí, potser amb timidesa, potser sense saber-ne. T’estimo, i et sóc gelós i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa; t’estimo, i em sé feliç quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
















Copyright 2009 La canalla dels Xiquets del Serrallo. All rights reserved.
Free WPThemes presented by Leather luggage, Las Vegas Travel coded by EZwpthemes.
Bloggerized by Miss Dothy