Taller de castells al Cèsar August

Novament, tornem a realitzar el taller de castells per als petits de primer curs del CEIP Cèsar August. És molt gratificant veure la quantitat de castellers que hi participen i, tot i que any rere any, ens costi un ull de la cara fer un nou casteller d'aquesta manera, nosaltres hi tornem. Es pot dir que és una barreja de masoquisme/tossuderia amb un petit punt de diversió i nostàlgia.

Enguany, l'espavilat de la classe, és a dir, el que sap una mica de castells era en Magí, de can matalasser i, de la resta de la classe que hem de dir, doncs que els castells no és el seu fort, però qui sap, potser algun dia decideixen fer-se castellers o simpatitzar amb alguna colla de la ciutat; potser llavors recordaran que els Xiquets del Serrallo els hi van donar la seva primera lliçó de castells.

Finalment, comentar-vos que aquest taller significa tornar a l'escola de la meva infància i, per uns moments, penso que m'he equivocat de carrera, potser hagués estat millor fer magisteri però, és clar, no és el mateix impartir un taller d'una hora, que haver d'estar tota la vida fent de mestre...

DIMECRES 25 DE MARÇ: Col·legi Sagrat Cor. De 15 a 17h. Amb 1r de primària.
DIVENDRES 27 DE MARÇ: CEIP Saavedra: De 15 a 17h: Amb 3r i 4t de primària. Aquest taller el fem a la classe del Fran Casadevall i amb la possibilitat de poder fer el taller després de setmana santa als cursos que queden (1r, 2n, 5è i 6è).

Tallers, assajos i bàsquet

Fa tres setmanes que estem fent el taller de castells al Col·legi dels Àngels de Torreforta. En Víctor Pomerol, director del centre i casteller de la colla ens ho ha posat fàcil per fer el nostre primer fitxatge, perquè no hi ha res millor que anar al lloc sabent a qui hem de pescar.

Som conscients que aquests tallers són una eina de divulgació del fet casteller, però el nostre repte més immediat és fer nova canalla i, per ara, ja tenim una nova castellera, es diu Candela i quan la veus pujar amb només dos assajos a l'esquena et quedes amb un pam de nas.

Aquest darrer divendres vaig col·laborar a l'assaig de canalla, és va treballar a un bon ritme i amb una bona implicació per part de la canalla. La consigna és clara, primer la feina, després l'esbarjo.

També s'ha de dir que quan al David li toquen els nassos ell fot dos crits i, au, tot arreglat, com si fos un mestre d'escola, s'implica a consciència, mostra un gran afecte pels seus nens, se'ls estima amb bogeria, però ningú li pren el pèl.

Pel que fa a la Vanessa la castellera, com diu ella, hem tornat a la rutina habitual, arriba amb retard, però lo seu és arribar i moldre, és la versió bona d'en Ronalpinhos, fa quatre aletes ben fetes i a jugar.

Tinc un problema, em comprometo a portar-la a casa i quan vaig a sortir per la porta sempre em trobo algú que em diu: no et deixes a la Vane? i jo, em giro i dic, ostia la vane¡¡¡ A veure qui la treu de la seva festa i la puja al cotxe... per sort un cop asseguda al Twingo, ella s'adorm en dos minuts i s'oblida de tot el trajecte fins a Torredembarra.

Finalment, aquest cap de setmana hem participat al 4t torneig de bàsquet organitzat pels Xiquets de Tarragona. Crec que ens hem convertit en una nova colla pessigolla, burxant als matalassers, fent emprenyar als Sala i no hem parat fins que li han passat la pilota a la jugadora infiltrada amb pantalons texans i ens han donat el premi a la millor afició.

L'Alba, la Yaiza, en Miquel i els tres petits Mallolets han estat els nostres petits supporters, els he vist riure, però també he vist la llàgrimeta d'en Miquel Ortiz quan un ex-cap de colla matalasser feia volar pels aires en Jordi "Villacampa" Ortiz o, també, quan l'Alba Moreno és volia quedar amb el premi a la millor afició i li dèiem que això no podia ser, que era de tota la colla i per tota la Colla dels Xiquets del Serrallo.

Va de coles

Enguany hem repetit el taller "Els Castells fan escola" i la veritat és que les visites-xerrades al CEIP Miracle, Campclar i Serrallo han estat força entretingudes, és a dir, que la canalla ens fa riure sense parar com si fos el programa de televisió "No em ratllis". No hi ha res millor com la imaginació d'un nen per passar-s'ho de conya durant dos horetes.

El taller de castells que realitzem sol durar una hora, primerament, fem una xerrada teòrica a l'aula de la canalla (1er i 2on d'EGB), les gralles entren a l'aula tocant una cançó de les de sempre (quina? no ho sé) que fa que la canalla alucini i es tapi les orelles per la força de les gralles i el timbal (fins i tot els veïns ens senten... i es queixen diàriament) un cop s'acaba la cançó doncs els comencem a "interrogar" sobre que és això que han sentit, alguns coneixen el nom de l'instrument d'altres ni això.

Així que anem per feina, si ells ho saben doncs que ens ho expliquin, si no es així, ho expliquem naltros d'una forma clara i entenedora, que de teatre ens sabem un "ratu". A continuació els demanem si ja saben qui som, novament, frustració general, ni cristo coneix al Serrallo i on està aquest barri, a la jove sí... sempre hi ha el nen de la jove que va sobrat en castells (jejeje).... doncs aquest és el noi que li posarem la camisa (blava, és clar) la faixa i el mocador. La veritat es que es sorprenen quan els hi expliquem les múltiples utilitats d'una faixa i d'un mocador... es un bon moment per riure i pq ells parlin, que lo de treure's els mocs amb el mocador segur que ho diuen, també poden dir coses com que el papa se'ls treu amb el dit i coses pitjors. TOT UN ESPECTACLE¡

A continuació els passem un vídeo de 10 minuts que explica tot el que cal saber de castells. Aquest any n'hem fet un de nou amb el Manotes com a protagonista i narrador, jo plorava de riure amb la peli, quina imaginació i quina anada d'olla més original¡¡¡

Per l'any que ve canviarem la música i tornarem a possar la tranquil·litat que ofereix Yann Tiersen (Amélie), enguany ha sonat Metallica i això a estat una bogeria, els crios s'han desmadrat i no es desconcentraven amb facilitat. De els petits errors també se n'aprèn.

Un cop finalitzat la part teòrica, baixem al pati de l'escola i els hi fem fer paret, és a dir, que pugin a sobre nostre, la veritat es que els hi encanta, alguns pugen com a coets, d'altres van al seu ritme, d'altres no van "aprobar" psicomotricitat, d'altres tenen uns quilets de més, però exceptuant casos excepcionals (també hem fet que es sentin integrats en la col·lectivitat tot i els impediments físics existents per minusvalía). A continuació, fem un 3d2 és a dir, que fem que els petits pugin a sobre dels més grans de la classe, que s'agafin i que la resta de la classe arrodoneixi la pinya. Els hi encanta aferrar-se i apretar fort cap endintre.

Finalment, després de 2 hores de taller (2 grups) finalitzem l'activitat acomiadant-los amb una altra cançoneta i... marxen tot en fila cap a classe. Normalment, sempre hi ha algun nen que vol fer castells, aleshores decidim acompanyar-lo fins la sortida del cole i, aleshores, es quan la mare ens diu: I UN BE NEGRE AMB POTES ROSES¡ que mon fill no fa castells, que és molt perillós, bla, bla, bla... és a dir, almenys a aquesta cançó tots coneixem el seu títol: DESCONEIXEMENT + POR = Un casteller de menys.

Quan fem el taller de castells sempre hi ha l'esperança de trobar un nen que vulgui fer castells, però sabem que és difícil que aquesta activitat ens doni fruits, això sí, d'aquesta manera difonem el fet casteller i, potser, dintre de 10 anys, quan vagin a plaça a veure un castell, recordaran aquell dia on uns joves amb camisa blau marí els hi van fer passar una tarda molt entretinguda, divertida i amena. Qui sap, potser aleshores decidiran ser dels Xiquets del Serrallo, potser aleshores veurem com les moltes llavors que em plantat al llarg del temps s'han convertit en un nou arbre.