Avui era la tornada a l'escola, el retrobament amb els companys i amics, era fer gresca i era, sobretot, el dia per treure de polleguera en Toni Valls¡¡¡ però ell ha resistit estoicament a la bogeria contagiosa d'aquesta mainada (i això que la tasca encomanada no era gens fàcil). Aquests trapelles tenen clar que com més et coneixen més et poden prendre el pèl i, per molt que t'hi escarrassis, sembla que ells només visquin per tocar-te els nassos (mentre empipin al Toni i no a mi... jejeje).Primer assaig de canalla del 2009
Avui era la tornada a l'escola, el retrobament amb els companys i amics, era fer gresca i era, sobretot, el dia per treure de polleguera en Toni Valls¡¡¡ però ell ha resistit estoicament a la bogeria contagiosa d'aquesta mainada (i això que la tasca encomanada no era gens fàcil). Aquests trapelles tenen clar que com més et coneixen més et poden prendre el pèl i, per molt que t'hi escarrassis, sembla que ells només visquin per tocar-te els nassos (mentre empipin al Toni i no a mi... jejeje).Casc de faralaes
Fa unes setmanes que vaig tenir la "brillant" idea decorativa de transformar el negre casc de canalla en un casc realment impactant. Així que si el cobrim amb una tela de nylon de color vermell i topos blancs doncs hauríem de visualitzar un mocador casteller. Però si aquests topos són grans i el vermell és molt vermell, doncs obtenim el resultat de la foto de la dreta. Un casc de faralaes¡¡¡
Malauradament, vist el poc suport femení a la proposta (van trigar menys d'un segon en dir que NO, que era cutre, hortera i tots el improperis que us passin pel cap, en canvi, als homes els hi semblava original) doncs hauré de tornar a la botiga aquest element decoratiu.
Aquí molt criticar, molt criticar, però ningú és va comprometre a fer-ne'n un amb mocador casteller, com a molt, va sortir la idea de que ho fes una modista.
Conclusió: si algun cop una dona et diu que quelcom es cutre, doncs t'ho pots creure o no, però si totes les dones t'ho afirmen, doncs ja saps que et toca, desfer-te'n i tornar-ho a la botiga (sort que estava de rebaixes).
Divendres 13 de febrer a les 20:00h. comencem la temporada amb els assajos de canalla. Hi esteu tots convidats.
Ja queda menys per Sant Pere...
Ara ja deu fer un mes, estàvem força nerviosos perquè les coses no sortien, ara que hem fet el segon 3 de 7 de la temporada, les coses estan més tranquil·les; que potser no hem fet el començament desitjat? doncs és més que evident que no, però anem fent i, sobretot, gaudim dels bons moments que passem plegats.
Divendres van enllestir un assaig ràpid, molt ràpid, vam posar dosos al 3, vam assajar el 4 i el dos i a les 21:35 ja estàvem llestos, no és habitual, però hi havia un sopar que ens esperava i, tot i que la decisió va sorprendre a tothom, amb la panxa plena vam callar tots.
Sopar per unes 20-25 persones:
"Gaspatxu"
Peixet fregit
Embotit
Conillet a l'andalusa
Fino pels més canalles
Tall de gelat
Hem tingut una actuació tranquil·la, amb un 2 de 6 de sortida, un 4 de 6 amb agulla i un 3 de 7 una mica treballat, ningú neix ensenyat i el segon de la rengla (Christian) necessitava un "cop de cap" per mantenir-se ferm. Com que l'agulla és força nova i encara està d'aprenentatge, s'ha trobat que no s'havia com corregir la plegada de genolls del segon, la solució més habitual per una agulla és posar-se de puntetes i treballar amb el cap, apuntalant el segon i dient-te a tu mateix, "com el segon es trenqui, a mi hem trenca". Finalment, en Jordi Blanxart ha agafat el seu segon amb una mà i amb l'altre ha ajudat a l'altre agulla... en un obrir i tancar d'ulls, descarregàvem el castell.
No havia vist mai omplir el bus en una sortida. (si més no, no ho recordava). Des de l'any passat al Poble-Sec que no cedíem gralles, avui érem 5 gralles i tres timbalers, tot un luxe com hem pogut comprovar, i que bé que sonen¡¡¡ jejeje. A un li omple veure que tot i que falten molts dels habituals, o podem arreglar amb noves incorporacions i, fins i tot, recuperant un casteller que feia 15 anys que no venia, gràcies Jesús per venir des de Cornellà. Fins i tot, ens han demant un cop de mà a la pinya de Cerdanyola que ens ho han agraït, quants cop ho hem hagut de demanar naltros? (sobretot als matalassers...) Doncs aquest cop ho hem tornat amb escreixos.
Necessitem un curs de ball de Polca, perque sóm uns negats i la canalla, tot i que en vam ensenyar a les colònies de l'any 2007, no el recorden... molt malament.
Com aiguar els castells.
Volíem començar l'any amb bon peu i plantar un 3 de 7. Volíem deixar fixat un tronc i una pinya per a la primera sortida, però del voler al poder hi ha massa distància i, malauradament, només estem preparats per portar a plaça castells de 6.
Tallers, assajos i bàsquet
Tinc un problema, em comprometo a portar-la a casa i quan vaig a sortir per la porta sempre em trobo algú que em diu: no et deixes a la Vane? i jo, em giro i dic, ostia la vane¡¡¡ A veure qui la treu de la seva festa i la puja al cotxe... per sort un cop asseguda al Twingo, ella s'adorm en dos minuts i s'oblida de tot el trajecte fins a Torredembarra.
El terme mig no existeix
Dimissió revocable
Jo diria que l'Isaac haurà començat el dia com l'anunci dels Donut's, és a dir, amb un dia rodó i, per tant, ha aprofitat aquest fet per començar la casa per la teulada i tirar una torre de set fins a dosos (els dosos s'han a "col·locat a puestu"? no ho he pogut veure del tot... jeje). La veritat és que si algú m'hagués dit que això era el primer assaig d'una de les grans colles doncs jo m'ho hauria cregut. També he "flipat pipes" quan he sentit, "quints amunt¡". M'he possat a contar i a veure les cares de la gent de tronc i sí, això era un assaig de 3d8... (amb segons a terra, és clar¡)
Trobo que la canalla no s'acava d'implicar al 100%.
I per últim i no pas menys important, incorporem en David Miranda a l'equip de canalla. Desitjo que amb ell poguem solucionar els petits entrebancs que ens estan sorgint.
PD: Miranda, espero no cagar-la com vaig fer a finals de l'any passat. O ho deia o rebentava.
3er assaig de canalla
Érem pocs i la guerra que hem hagut de patir perquè els més grans no volien fer un curt escalfament. Que segons ells això no serveix per a res, és una tonteria. A vegades, els més grans actuen com a nens petitets, petitets...L'escalfament és pot definir com una progressiva posada en marxa del nostre organisme davant una posterior activitat que ens exigirà un esforç físic important.Amb això busquem bàsicament els següents objectius:
1.- Elevar la temperatura dels músculs, que així respondran millor als exercicis físics que els hi exigeixin posteriorment.
2.- Reduïr els risc de patir lesions, que es produeixen més fàcilment quan la musculatura està freda.
3.- Augmentar la concentració abans de les actuacions, on durant l'escalfament s'afavoreix el procés de concentració per tal d'assolir el millor resultat quan s'afronten construccions difícils.
Com ja deveu saber, aquest any volem que la canalla s'imposi més ordre i disciplina als assajos i, si no volen fer-nos cas... doncs, no assagen i cap a cassa. Fins que no facin l'escalfament, fins que no escoltin, fins que no es prenguin seriosament els assajos, no pujaran a cap castell.
Com podreu deduïr del dibuix del costat, aquesta setmana hem patit el primer ensurt. No se que va passar amb en Marouane i el castell que estava fent, però és va fer una mica de mal a l'espatlla... per sort, en 5 minuts ja estava guarit.
La nota positiva de l'assaig és la bona posada en forma que està fent la canalla, quan volen, assagen en condicions i són capaços de donar el millor d'ells mateixos. Un bon exemple el tenim en un intent de pilar de 4 a la paret, on l'Alejandro anava al segon piset, em demostra que tot i ser un rebel sense causa, també és capaç de centrar-se i treballar de valent per assolir nous reptes.Segon assaig...



Per cert, com porteu el tema de les caigudes? Ja li heu posat el vostre nom al casc? Què n'heu trencat algun? Ara hem direu que sou tan bons castellers que lo de les caigudes no va amb vosaltres...La veritat és que desitjo que així sigui. Ja deveu saber que aixecar-se d'una patacada no és gens fàcil...
La canalla opina...
Al arribar tots vam veure que el gimnas estaba molt bonic perque l’havian pintant i decorat i hen van dir que encara hi farian mes coses.
Vam començar per una reunió de canalla, on la Laura va explicar, que el gimnas siria el nostra lloc de asaig, també que intentesim no enbrutar les parets i que podriam deixar la roba alli i aixi ja no la tindriam que portar de casa nostra, entra d’altres coses.
Vam fe un circuit de calentament molt dibertit.
Al asaig vam fer quatre pilars de tres a la paret, a la Maria del Mar i a mi ens van fer pujar de dossos sense acotxador ni antxeneta.
Quan vam acabar el asaig hi havia picapica.
Aixi va acabar el primer dia d’asaig de la temporada castellera 2007 i espero que sigui molt bona per a tots.
Yaiza de la Cruz (8 anys)
Comencem...
Sí, amb això heu entès tot el que s'havia d'entendre de la reunió de la canalla. Els nens i nenes dels Xiquets del Serrallo no callen ni amb la boca plena de berenar... tenien ganes de guerra i guerra ens van donar.
L'Albeta no parava, si la Gemma interrompia la reunió, tot seguit l'Alba feia el mateix, fins que l'Àlex les feia callar durant uns deu segons. El fet està en que l'Àlex manava callar els altres nens i ell interrompia constantemnt a la Laura... (potser que ens ho fem mirar tots plegats...)
Quan l'Isaac va fer acte de presència aleshores tot va anar sobre rodes, com saben "qui mana aquí"... Aleshores, en un tres i no res, els hi vam explicar:
1. Objectiu: assolir els castells de la temporada 2006 i descarregar el 2d7. A partir d'aquí, la resta de castells que poguem fer seran tot un èxit per gaudir-ne tots junts.
2. Introducció del casc.
3. Els assajos comencen a les 20:00.
4. Ja no recordo la resta... jeje
Com podreu veure a les fotografies, aquest any torna a funcionar el servei de transport públic de canalla...









