Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris assaig. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris assaig. Mostrar tots els missatges

Primer assaig de canalla del 2009


Quin fred que fa al gimnàs¡¡¡ Jo pelant-me de fred i tots els petits van en màniga curta, però que se'ns posaran malalts... ai mareta meva, que encara no hem començat i ja els hi haurem de donar la baixa per malaltia.

Avui era la tornada a l'escola, el retrobament amb els companys i amics, era fer gresca i era, sobretot, el dia per treure de polleguera en Toni Valls¡¡¡ però ell ha resistit estoicament a la bogeria contagiosa d'aquesta mainada (i això que la tasca encomanada no era gens fàcil). Aquests trapelles tenen clar que com més et coneixen més et poden prendre el pèl i, per molt que t'hi escarrassis, sembla que ells només visquin per tocar-te els nassos (mentre empipin al Toni i no a mi... jejeje).

Aquestes floretes que tenim per canalla son, en el fons, uns trocets de pa. On estan aquells gamberros que destrossaven vaixells i feien bulling als companys ara deu fer uns 10 anys. Per sort, aquests temps s'han acabat i, tot i que el món (en general) i l'educació infantil (en particular) sembla que vagin a pitjor, naltros, podrem dir que tenim una canalla que, com a individus, cada dia son més sans, més forts, més solidaris, més nets, més respectuosos, en definitiva, són més persones.

Aquí teniu unes fotos que resumeixen el primer assaig de la temporada. Podreu veure a una nova versió de la Lucia amb més agilitat i empenta. Els primers intents de la Núria per fer castells, temps al temps, que tot arribarà. Les entremaliadures de la Vanessa, l'Alba, l'Ariadna i la Candela. Malauradament, no podreu veure el patiment dels quatre nois que han hagut de realitzar uns exercicis torturadors... estaran tota la setmana amb cruiximents (agulletes).










Casc de faralaes


Mai havia pensat quin seria el denominador comú entre les folkloriques i la Laureta Bonica, ara ja l'he trobat.

Fa unes setmanes que vaig tenir la "brillant" idea decorativa de transformar el negre casc de canalla en un casc realment impactant. Així que si el cobrim amb una tela de nylon de color vermell i topos blancs doncs hauríem de visualitzar un mocador casteller. Però si aquests topos són grans i el vermell és molt vermell, doncs obtenim el resultat de la foto de la dreta. Un casc de faralaes¡¡¡

Malauradament, vist el poc suport femení a la proposta (van trigar menys d'un segon en dir que NO, que era cutre, hortera i tots el improperis que us passin pel cap, en canvi, als homes els hi semblava original) doncs hauré de tornar a la botiga aquest element decoratiu.

Aquí molt criticar, molt criticar, però ningú és va comprometre a fer-ne'n un amb mocador casteller, com a molt, va sortir la idea de que ho fes una modista.

Conclusió: si algun cop una dona et diu que quelcom es cutre, doncs t'ho pots creure o no, però si totes les dones t'ho afirmen, doncs ja saps que et toca, desfer-te'n i tornar-ho a la botiga (sort que estava de rebaixes).

Divendres 13 de febrer a les 20:00h. comencem la temporada amb els assajos de canalla. Hi esteu tots convidats.

Ja queda menys per Sant Pere...


Ara ja deu fer un mes, estàvem força nerviosos perquè les coses no sortien, ara que hem fet el segon 3 de 7 de la temporada, les coses estan més tranquil·les; que potser no hem fet el començament desitjat? doncs és més que evident que no, però anem fent i, sobretot, gaudim dels bons moments que passem plegats.

Divendres van enllestir un assaig ràpid, molt ràpid, vam posar dosos al 3, vam assajar el 4 i el dos i a les 21:35 ja estàvem llestos, no és habitual, però hi havia un sopar que ens esperava i, tot i que la decisió va sorprendre a tothom, amb la panxa plena vam callar tots.

Sopar per unes 20-25 persones:

"Gaspatxu"

Peixet fregit

Embotit

Conillet a l'andalusa

Fino pels més canalles

Tall de gelat


Avui hem sortit a les 11 del matí del Serrallo direcció a Esplugues de Llobregat. L'aventura ha començat quan el bus ha arribat una hora tard perquè s'havia espatllat i ens han facilitat un nou bus, això sí, de luxe i amb un "GPS sense piles". Sí a les onze ja sabíem que la nostra arribada portava una mica de retràs, només ens calia afegir la desorientació del xofer per Esplugues. La canalla li xisclava des del fons del bus, "a la dreta", a l'esquerra". 20 minuts fent tombs pel poble i finalment, trobàvem el camp de futbol de Can Vidalet... un desastre en tota regla¡

Hem tingut una actuació tranquil·la, amb un 2 de 6 de sortida, un 4 de 6 amb agulla i un 3 de 7 una mica treballat, ningú neix ensenyat i el segon de la rengla (Christian) necessitava un "cop de cap" per mantenir-se ferm. Com que l'agulla és força nova i encara està d'aprenentatge, s'ha trobat que no s'havia com corregir la plegada de genolls del segon, la solució més habitual per una agulla és posar-se de puntetes i treballar amb el cap, apuntalant el segon i dient-te a tu mateix, "com el segon es trenqui, a mi hem trenca". Finalment, en Jordi Blanxart ha agafat el seu segon amb una mà i amb l'altre ha ajudat a l'altre agulla... en un obrir i tancar d'ulls, descarregàvem el castell.
Per enllestir l'actuació, realitzàvem dos pilars de 4 de comiat, uns d'ells amb na Candela, avui mostrant més seguretat que a Manresa. Com que en aquesta vida mai plou a gust de tothom, avui li ha tocat plorar a l'Alba i a la Lucia. Es necessari una bona comunicació entre nosaltres, per exemple, saber demanar disculpes quan en Fernando li engega un cop de colze sense voler a l'Alba, o quan la Lucia no ha entès el perquè no ha pujat en un dels pilars i, com que parlant la gent s'entén, li hem fet comprendre que si ella havia pujat ahir a la festa del Comerç Just, avui li tocava a un altre i que se n'havia d'alegrar per ella i pels altres.

No havia vist mai omplir el bus en una sortida. (si més no, no ho recordava). Des de l'any passat al Poble-Sec que no cedíem gralles, avui érem 5 gralles i tres timbalers, tot un luxe com hem pogut comprovar, i que bé que sonen¡¡¡ jejeje. A un li omple veure que tot i que falten molts dels habituals, o podem arreglar amb noves incorporacions i, fins i tot, recuperant un casteller que feia 15 anys que no venia, gràcies Jesús per venir des de Cornellà. Fins i tot, ens han demant un cop de mà a la pinya de Cerdanyola que ens ho han agraït, quants cop ho hem hagut de demanar naltros? (sobretot als matalassers...) Doncs aquest cop ho hem tornat amb escreixos.

Necessitem un curs de ball de Polca, perque sóm uns negats i la canalla, tot i que en vam ensenyar a les colònies de l'any 2007, no el recorden... molt malament.

Com aiguar els castells.


Som el país de la sequera permanent, ens manca l'aigua i també ens manquen les idees. Mai ha plogut a gust de tothom i ahir no fou una excepció, insuficient per uns, d'agrair per uns altres i, pels Xiquets del Serrallo, va ploure en el moment més inoportú.

Volíem començar l'any amb bon peu i plantar un 3 de 7. Volíem deixar fixat un tronc i una pinya per a la primera sortida, però del voler al poder hi ha massa distància i, malauradament, només estem preparats per portar a plaça castells de 6.

No tot és degut a causes alienes, també trobem mancances pròpies salvables a curt termini, però que requereixen de més hores assaig. En tindrem prou amb 3 assajos fins Sant Jordi? Aquesta és la qüestió. Espero i desitjo que així sigui.

Dissabte 4 d'abril vam arranjar el local i vam finalitzar els dosos metàl·lics, ara només cal un voluntari que s'animi a fer-li una camisa i un pantaló a mida. Cosir és molt laboriós i l'alternativa més "senzilla" podria ser el belcro. A veure qui s'anima a finalitzar aquesta obra mestra d'enginyeria yanki i catalana. Disseny de Tim Corman, material aportat pel Raül, soldat pel Mamert i embolicat amb espuma per... qui ha estat?.

Tallers, assajos i bàsquet


Fa tres setmanes que estem fent el taller de castells al Col·legi dels Àngels de Torreforta. En Víctor Pomerol, director del centre i casteller de la colla ens ho ha posat fàcil per fer el nostre primer fitxatge, perquè no hi ha res millor que anar al lloc sabent a qui hem de pescar.

Som conscients que aquests tallers són una eina de divulgació del fet casteller, però el nostre repte més immediat és fer nova canalla i, per ara, ja tenim una nova castellera, es diu Candela i quan la veus pujar amb només dos assajos a l'esquena et quedes amb un pam de nas.

Aquest darrer divendres vaig col·laborar a l'assaig de canalla, és va treballar a un bon ritme i amb una bona implicació per part de la canalla. La consigna és clara, primer la feina, després l'esbarjo.

També s'ha de dir que quan al David li toquen els nassos ell fot dos crits i, au, tot arreglat, com si fos un mestre d'escola, s'implica a consciència, mostra un gran afecte pels seus nens, se'ls estima amb bogeria, però ningú li pren el pèl.

Pel que fa a la Vanessa la castellera, com diu ella, hem tornat a la rutina habitual, arriba amb retard, però lo seu és arribar i moldre, és la versió bona d'en Ronalpinhos, fa quatre aletes ben fetes i a jugar.

Tinc un problema, em comprometo a portar-la a casa i quan vaig a sortir per la porta sempre em trobo algú que em diu: no et deixes a la Vane? i jo, em giro i dic, ostia la vane¡¡¡ A veure qui la treu de la seva festa i la puja al cotxe... per sort un cop asseguda al Twingo, ella s'adorm en dos minuts i s'oblida de tot el trajecte fins a Torredembarra.

Finalment, aquest cap de setmana hem participat al 4t torneig de bàsquet organitzat pels Xiquets de Tarragona. Crec que ens hem convertit en una nova colla pessigolla, burxant als matalassers, fent emprenyar als Sala i no hem parat fins que li han passat la pilota a la jugadora infiltrada amb pantalons texans i ens han donat el premi a la millor afició.
L'Alba, la Yaiza, en Miquel i els tres petits Mallolets han estat els nostres petits supporters, els he vist riure, però també he vist la llàgrimeta d'en Miquel Ortiz quan un ex-cap de colla matalasser feia volar pels aires en Jordi "Villacampa" Ortiz o, també, quan l'Alba Moreno és volia quedar amb el premi a la millor afició i li dèiem que això no podia ser, que era de tota la colla i per tota la Colla dels Xiquets del Serrallo.

El terme mig no existeix


Dimarts de la setmana passada vam fer el que tots coneixem com un mal assaig, poca gent, molt de xibarri i, en general, poc interès.
Vam sortir de l'assaig amb cara de pocs amics, l'Isaac em va possar a fer a l'agulla d'una prova de 4 amb agulla, i pq ho va fer? "tu que fas cara de cabrejat doncs a treballar" i mon germà i el cap de colla rientse de mi...
Aquesta setmana ha començat força bé, un bon assaig de dimarts, com si fos un de divendres, amb proves serioses de 3d7 i 4d7, 5d6 un dos que comença a estar madur per possar-li un pis més, amb nous segons (Salva "peluqueru", terços "Carme" o més coneguda com "Sara Roca") i quarts (amb l'Eva Manzanera, ahir va sortir de l'assaig feta pols pq no hi havia pausa per ella...). LA COSA RUTLLA. Espero veure aquest dijous com va la "sortida" i la prova de foc per Sant Joan, aquest diumenge, amb els Nens del Vendrell a... un poble del penedès.
Els crios, els canalles aquests que tenim com a castellers (jejeje), estan en forma, però en forma en forma, només s'ha de veure la progressió que han fet en aquests messos i el resultat es al·lucinant. Quan volen són uns cohets i quan no es concentren són uns salvatges incontrolats que podrien caure, a vegades tempten massa a la sort, sobretot quan només hi ha un pis i es despreocupen del risc que existeix, a més pisos, més seriositat i menys trastades de canalla. La veritat és que enguany els únics accidents que hem patit han estat a terra, amb rascades contra el terra jugant a pilota o corrent com a bojos pel gimnàs. Ja ho te això la canalla.
Com podreu veure en aquestes fotos de dimarts de la setmana passada, erem molt justos per fer castells... pel que fa a la primera foto, us presento a la treapella de l'Alba Moreno, tot un trasto.






























Dimissió revocable


Na Laura, en Miquel i en Víctor dimiteixen, ens sentim indignats amb l'assaig d'avui. Naltros tres amb prou feines hem vist els castells assajats per que estàvem enfeinats amb la canalla, així que ens hem perdut un assaig espectacular.

Fora bromes, estem molt contents de l'assaig d'avui, hem anat per feina des de bon començament i les coses han anat força bé, sobretot pels adults, que amb el mono de castells que portaven doncs no podien provar-ne de menys complicats com un pilar o, com a molt, castells de 5 pisos...

Jo diria que l'Isaac haurà començat el dia com l'anunci dels Donut's, és a dir, amb un dia rodó i, per tant, ha aprofitat aquest fet per començar la casa per la teulada i tirar una torre de set fins a dosos (els dosos s'han a "col·locat a puestu"? no ho he pogut veure del tot... jeje). La veritat és que si algú m'hagués dit que això era el primer assaig d'una de les grans colles doncs jo m'ho hauria cregut. També he "flipat pipes" quan he sentit, "quints amunt¡". M'he possat a contar i a veure les cares de la gent de tronc i sí, això era un assaig de 3d8... (amb segons a terra, és clar¡)

Hem podríeu confirmar si s'ha fet un intent de 4d8 com en el tres anterior? els crios m'han dit que sí, però no ho se del cert, no he arribat a veure'l¡¡¡¡¡ :-(

Trobo que la canalla no s'acava d'implicar al 100%. Als assajos, han de fer front a cada castell amb un grau de serietat bastant superior, han de treballar de valent si volen pujar als castells de set i de vuit, però com que tenen una facilitat innata per desconectar i començar a jugar... doncs sens fa difícil assajar amb el rigor i la continuïtat que requereix el fet casteller. Ja se sap, sí hi ha problemes o malentesos, són les dos parts qui tenen la raó o la culpa, així que faré una mica d'autocrítica i analitzaré alguns dels meus errors.

I per últim i no pas menys important, incorporem en David Miranda a l'equip de canalla. Desitjo que amb ell poguem solucionar els petits entrebancs que ens estan sorgint.

PD: Miranda, espero no cagar-la com vaig fer a finals de l'any passat. O ho deia o rebentava.





















3er assaig de canalla


Érem pocs i la guerra que hem hagut de patir perquè els més grans no volien fer un curt escalfament. Que segons ells això no serveix per a res, és una tonteria. A vegades, els més grans actuen com a nens petitets, petitets...
Doncs per internet i, en concret, a la pàgina web dels Capgrossos de Mataró, he trobat un apartat que explica d'allò més bé que és l'escalfament.

L'escalfament és pot definir com una progressiva posada en marxa del nostre organisme davant una posterior activitat que ens exigirà un esforç físic important.Amb això busquem bàsicament els següents objectius:

1.- Elevar la temperatura dels músculs, que així respondran millor als exercicis físics que els hi exigeixin posteriorment.

2.- Reduïr els risc de patir lesions, que es produeixen més fàcilment quan la musculatura està freda.

3.- Augmentar la concentració abans de les actuacions, on durant l'escalfament s'afavoreix el procés de concentració per tal d'assolir el millor resultat quan s'afronten construccions difícils.

Com ja deveu saber, aquest any volem que la canalla s'imposi més ordre i disciplina als assajos i, si no volen fer-nos cas... doncs, no assagen i cap a cassa. Fins que no facin l'escalfament, fins que no escoltin, fins que no es prenguin seriosament els assajos, no pujaran a cap castell.

Com podreu deduïr del dibuix del costat, aquesta setmana hem patit el primer ensurt. No se que va passar amb en Marouane i el castell que estava fent, però és va fer una mica de mal a l'espatlla... per sort, en 5 minuts ja estava guarit.

La nota positiva de l'assaig és la bona posada en forma que està fent la canalla, quan volen, assagen en condicions i són capaços de donar el millor d'ells mateixos. Un bon exemple el tenim en un intent de pilar de 4 a la paret, on l'Alejandro anava al segon piset, em demostra que tot i ser un rebel sense causa, també és capaç de centrar-se i treballar de valent per assolir nous reptes.

Segon assaig...


M'han explicat que sou força puntuals... amb algunes excepcions, però arribeu tots a l'hora, això sí, els adults també són tan puntuals?

Ahir va ser el primer assaig de l'Arnau Borràs i, com que ha crescut molt i li pesa el culet... doncs anava força lent. Per sort, cap al final de l'assaig ja anava agafant la mida als castells i pujava amb més rapidesa.

Petits monstres, ja li vau fer gresca a l'Isaac? O es que quan "the boss" (el cap) està només per valtros aleshores us comporteu com toca? ja veig que heu descobert "qui mana aquí"...



Per cert, com porteu el tema de les caigudes? Ja li heu posat el vostre nom al casc? Què n'heu trencat algun? Ara hem direu que sou tan bons castellers que lo de les caigudes no va amb vosaltres...

La veritat és que desitjo que així sigui. Ja deveu saber que aixecar-se d'una patacada no és gens fàcil...

Això sí, si seguiu treballant així segur que arribarem ben lluny. Si sou capaços de gaudir amb l'estona que estem aplegats i d'aprendre amb els castells, està clar que aquest any entendreu que vol dir a riure amb el company i no del company.


La canalla opina...


PRIMER DIA D’ASAIG

Al arribar tots vam veure que el gimnas estaba molt bonic perque l’havian pintant i decorat i hen van dir que encara hi farian mes coses.

Vam començar per una reunió de canalla, on la Laura va explicar, que el gimnas siria el nostra lloc de asaig, també que intentesim no enbrutar les parets i que podriam deixar la roba alli i aixi ja no la tindriam que portar de casa nostra, entra d’altres coses.

Vam fe un circuit de calentament molt dibertit.

Al asaig vam fer quatre pilars de tres a la paret, a la Maria del Mar i a mi ens van fer pujar de dossos sense acotxador ni antxeneta.

Quan vam acabar el asaig hi havia picapica.

Aixi va acabar el primer dia d’asaig de la temporada castellera 2007 i espero que sigui molt bona per a tots.


Yaiza de la Cruz (8 anys)

Comencem...


Quin xivarri¡ voleu fer el favor de callar, quan abans calleu abans acabarem la reunió...

Sí, amb això heu entès tot el que s'havia d'entendre de la reunió de la canalla. Els nens i nenes dels Xiquets del Serrallo no callen ni amb la boca plena de berenar... tenien ganes de guerra i guerra ens van donar.

L'Albeta no parava, si la Gemma interrompia la reunió, tot seguit l'Alba feia el mateix, fins que l'Àlex les feia callar durant uns deu segons. El fet està en que l'Àlex manava callar els altres nens i ell interrompia constantemnt a la Laura... (potser que ens ho fem mirar tots plegats...)

Se'ns va fer etern posar-los al dia dels nostres propòsits d'enguany, però el que és va fer etern va ser el silenci de la Laura quan va sentir que l'Albeta la tractava de "senyureta"... encara hi han nens que es pensen que estan al pati del col·legi... i això no és el cole¡¡¡

Quan l'Isaac va fer acte de presència aleshores tot va anar sobre rodes, com saben "qui mana aquí"... Aleshores, en un tres i no res, els hi vam explicar:

1. Objectiu: assolir els castells de la temporada 2006 i descarregar el 2d7. A partir d'aquí, la resta de castells que poguem fer seran tot un èxit per gaudir-ne tots junts.

2. Introducció del casc.

3. Els assajos comencen a les 20:00.

4. Ja no recordo la resta... jeje

Vora les 9 del vespre i, després d'un petit escalfament, vam començar a assajar pilars i diverses estructures del pom de dalt. Podem dir que els nens estan igual de bé que l'any anterior, és a dir, són prou bons castellers per pujar a castells de "7 i mig", però han d'aprendre bé la tècnica ja que aquesta deixa molt que desitjar (mea culpa)

A les deu de la nit vam sopar un bon pica-pica i, mentre els adults prenien un "got d'aigua", els menuts van començar un partit de futbol. Com era d'esperar, les nenes el van guanyar per golejada.

Com podreu veure a les fotografies, aquest any torna a funcionar el servei de transport públic de canalla...

Copyright 2009 La canalla dels Xiquets del Serrallo. All rights reserved.
Free WPThemes presented by Leather luggage, Las Vegas Travel coded by EZwpthemes.
Bloggerized by Miss Dothy