El terme mig no existeix

Dimarts de la setmana passada vam fer el que tots coneixem com un mal assaig, poca gent, molt de xibarri i, en general, poc interès.

Vam sortir de l'assaig amb cara de pocs amics, l'Isaac em va possar a fer a l'agulla d'una prova de 4 amb agulla, i pq ho va fer? "tu que fas cara de cabrejat doncs a treballar" i mon germà i el cap de colla rientse de mi...

Aquesta setmana ha començat força bé, un bon assaig de dimarts, com si fos un de divendres, amb proves serioses de 3d7 i 4d7, 5d6 un dos que comença a estar madur per possar-li un pis més, amb nous segons (Salva "peluqueru", terços "Carme" o més coneguda com "Sara Roca") i quarts (amb l'Eva Manzanera, ahir va sortir de l'assaig feta pols pq no hi havia pausa per ella...). LA COSA RUTLLA. Espero veure aquest dijous com va la "sortida" i la prova de foc per Sant Joan, aquest diumenge, amb els Nens del Vendrell a... un poble del penedès.

Els crios, els canalles aquests que tenim com a castellers (jejeje), estan en forma, però en forma en forma, només s'ha de veure la progressió que han fet en aquests messos i el resultat es al·lucinant. Quan volen són uns cohets i quan no es concentren són uns salvatges incontrolats que podrien caure, a vegades tempten massa a la sort, sobretot quan només hi ha un pis i es despreocupen del risc que existeix, a més pisos, més seriositat i menys trastades de canalla. La veritat és que enguany els únics accidents que hem patit han estat a terra, amb rascades contra el terra jugant a pilota o corrent com a bojos pel gimnàs. Ja ho te això la canalla.

Com podreu veure en aquestes fotos de dimarts de la setmana passada, erem molt justos per fer castells... pel que fa a la primera foto, us presento a la treapella de l'Alba Moreno, tot un trasto.