Caga Tió

Arribo al local i em trobo a la canalla corrent embogida d'un costat a l'altre de la plaça. Els més grans amb prou feines saluden per que estan massa enfeinats amb la pilota i, la veritat, m'han vist massa el pèl durant l'any...

Definitivament, entro al local i em trobo a una bona cinquantena de persones parlant plàcidament, no hi ha pressa i es fa palès el bon ambient d'aquest cap d'any. La Yaiza, la Mar i l'Alba encara se'n recorden de mi i les tres saluden afectuosament, això sí amb alguna dent que altra de menys.

Aquest any la colla ha donat de menjar al Caga Tió perquè pugui cagar molts regals als més menuts de la colla i un cop ha decidit que ja era hora de cagar-los doncs els petits li han cantat la seva cançó:

"Caga tió, avellanes i torró;

no caguis arengades que són salades

caga torrons, que són molt bons

sinó et donaré un cop de bastó."

Hauríeu d'haver-vos vist la cara quan us va cagar carbó, us vau quedar amb un pam de nas, no sabíeu com reaccionar, no enteníeu res, però ja era massa tard, els adults ja s'havien rigut a la vostra salut. Seguidament, el Caga Tió us va anar cagant petites coses, com llaminadures o objectes tant estrambòtics com un pany de porta.

Així que vam tancar una dolça tarda amb polvorons i torrons cagats per la nostra Soca. Em va semblar que tots estàveu força contents, tot i perdre alguna dent que altra per culpa dels torrons (o no, alba?), vau marxar amb el desig de passar unes bones festes i començar el 2007 amb bon peu, és a dir, amb l'empenta d'enguany i les energies totalment renovades.