Definitivament, entro al local i em trobo a una bona cinquantena de persones parlant plàcidament, no hi ha pressa i es fa palès el bon ambient d'aquest cap d'any. La Yaiza, la Mar i l'Alba encara se'n recorden de mi i les tres saluden afectuosament, això sí amb alguna dent que altra de menys.
Aquest any la colla ha donat de menjar al Caga Tió perquè pugui cagar molts regals als més menuts de la colla i un cop ha decidit que ja era hora de cagar-los doncs els petits li han cantat la seva cançó:
Hauríeu d'haver-vos vist la cara quan us va cagar carbó, us vau quedar amb un pam de nas, no sabíeu com reaccionar, no enteníeu res, però ja era massa tard, els adults ja s'havien rigut a la vostra salut. Seguidament, el Caga Tió us va anar cagant petites coses, com llaminadures o objectes tant estrambòtics com un pany de porta.